Taure (el toro o el bou).

Formant part de l’escena d’hivern, amb Orió i Les Plèiades, Taure és la única constel·lació d’aquestes que forma part dels dotze zodíacs.

No esperem veure tot l’animal sencer, de fet nom-es en veurem les banyes amb la seva forma característica d’”V” inclinada cap a l’est, amenaçant a Orió.

Localització.

Un cop tenim localitzada la constel·lació d’Orió, és molt fàcil trobar el Taure. només cal mirar a la dreta per veure un asterisme en forma de “V” inclinada cap a Orió.

La constel·lació del Taure entre Orió i les Plèiades, a l’esquerra imatge a ull nu i a la dreta amb les línies que les delimiten per facilitar la localització.

El Taure.

La zona del Taure té dos cúmuls importants, un son Les Plèiades, que mereixen una descripció a part per la seva importància i llunyania del Taure; l’altre son Les Híades, que es troben a l’angle que forma la “V” i formarien part del cap de l’animal.

Aquesta gran “V” inclinada cap a l’est està formada per set estrelles visibles a ull nu, i en nits molt clares se’n poden veure vuit o més.

Aldebaran és α del Taure, l’estrella més brillant i una de les poques de primera magnitud aparent, i se l’anomena l’ull del toro. Està a uns 60 anys-llum de nosaltres. És fàcilment localitzable si seguim cap a la dreta la línia que uneix les tres estrelles del cinturó d’Orió.

A la seva dreta hi ha el cúmul de Les Híades amb l’estrella γ del Taure, que forma el vèrtex de la “V” i està a uns 154 anys-llum.

A l’extrem del pal dret de la “V” hi ha l’estrella El Nath (β del Taure), que està a uns 140 anys-llum de la Terra.

A l’extrem de l’altre pal de la “V” trobem ζ del Taure, que es troba a uns 490 anys-llum de nosaltres. A la seva dreta hi trobem, amb l’ajut d’un telescopi, la nebulosa del Cranc (M1), el romanent d’una supernova. L’explosió de l’estrella que va donar lloc a aquesta nebulosa, vista a la Terra el 4 de juliol de 1054, era prou brillant per a ser vista de dia. Es menciona a texts d’història xinesa i pots d’indis americans.

Les Híades.

Les Híades. L’estrella més brillant a la part superior esquerra és Aldebaran.

És el cúmul estel·lar més proper a la Terra (a uns 140 anys-llum). Es un cúmul dispers (obert) i poble en estrelles (unes 125 com a màxim) se les quals només unes 40 formen part pròpiament del cúmul.

El seu moviment és cap a l’est i tendeixen a dispersar-se. Son de fàcil observació amb uns prismàtics.

Una mica de mitologia.

Les Híades son filles d’Atles i, per tant, germanes per part de pare de les Plèiades.

El Taure és el Minotaure, forma que va adoptar Zeus per raptar a Europa i endúr-se-la a Creta.

A la nostra escena d’hivern, el Taure sembla que està atacant a Orió per defensar a les Plèiades.

Enllaços.

us deixo aquí uns quants enllaços per ampliar la informació:

Taure a la Wikipèdia

Llista d’estrelles del Taure

Aldebaran

El cel dels mites

Un poema de Jacint Verdaguer on es parla de Taure

Crèdits.

Per fer aquest article m’he basat, sobre tot com sempre, en el llibre de J.L. Comellas “Guia del firmamento”, també amb la Viquipèdia i altres webs i notes que vaig recopilar.

Les fotos estan fetes amb una càmera Nikon D5100 amb l’objectiu AF-S de 18-55 mm amb diferents obertures.

Albert Castany.

Tiana, 30 de març de 2020