Observació a ull nu.

Perquè observar a ull nu?

De fet és la primera forma d’observació del firmament que va poder fer la humanitat, mirar al cel sense cap instrument, només amb els ulls.
És també la manera de veure les constel·lacions ja que abarquem una zona àmplia del cel.
No podem veure totes les estrelles, tampoc les galàxies (excepte Andròmeda i la Via Làctia), ni les nebuloses, ni altres cosos del cel profund, però l’espectacle de veure un cel estrellat i el repte de localitzar estrelles i constel·lacions és fascinant.
Malgrat que no veurem el cel tal com el veien les cultures que van posar noms a les estrelles i constel·lacions (perses, assiris, egipcis o grecs), bàsicament perquè el nostre cel ni es tant fosc ni tant transparent com el d’aleshores, podem fer-nos una idea del que ha vist la humanitat en els darrers tres milenis quan ha alçat la vista al cel nocturn. I no ens remuntem a èpoques més antigues perquè la posició relativa dels cossos celestes ha variat al llarg dels temps, no oblidem que estrelles, galàxies i altres cossos es desplacen en un univers en expansió. Per tant als inicis de la humanitat les estrelles no estaven a les mateixes posicions d’ara, i tal vegada n’hi han que han desaparegut.

Que veiem?

Estrelles.

A ull nu, en bones condicions armosfèriques i visuals, podem veure estrelles fins la magnitud +6,0. En una ciutat no passarem de la magnitud +3,0.
Tenint en compte que l’estrella més brillant (Sírius) té una magnitud aparent de -1,5 podem dir que el rang visible va de -1,5 a +3,0 o +6,0 segons estiguem en una ciutat o al camp.
En teoría, i en molt bones condicions, seríem capaços de veure entre 2.000 i 2.500 estrelles.

Constel·lacions.

En situacions òptimes, i depenent de les magnituds de les estrelles que formen les constel·lacions, veurem una part o tota la constel·lació. Però les principals estrelles segur que les veurem. El que ens costarà serà identificar les estrelles, però sigui per alguna característica de la constel·lació o per la posició a partir d’una constel·lació propera que coneguem, les podrem localitzar.

Planetes.

No tots els planetes son visibles durant tot l’any, cadascun te les seves èpoques de visibilitat que haurem de conèixer per intentar localitzar-lo.
Dels 7 planetes del nostre sistema solar (8 menys la Terra, evidentment), n’hi ha 3 que podem localitzar facilment per la seva brillantor durant les èpoques que siguin visibles. Aquests planetes son Venus, Mart i Júpiter.
Un quart planeta (Saturn) dependrà de la inclinació dels anells que sigui més o menys brillant i, per tant, sigui més o menys fàcil localitzar-lo.
Mercuri només es pot veure a ple dia i mai a ull nu, ja que està molt proper al Sol o transita per davant seu.
Urà i Neptú es veuen com simples estels i com a tals els haurem de localitzar tenint en compte que es mouen entre les estrelles del firmament. Cal saber on es troben a cada època de visibilitat.

Galàxies.

Només en podem veure dues: la Via Làctia i Andròmeda.
La Via Làctia la veurem en forma de franja atapeïda d’estrelles al cel si estem en una zona molt fosca. És un espectacle impressionant. Això és degut a que estem en un dels seus extrems i la veiem de perfil.
La galàxia d’Andròmeda també la veurem si estem en una zona molt fosca i en forma d’una petita taca allargada i difusa a la constel·lació del mateix nom. És l’objecte més llunyà visible a ull nu.

De qué depèn el que veiem?

Depèn de tres condicions: la transparència de l’atmosfera, la contaminació lumínica i la nostra agudesa visual.
Les dues primeres no depenen de l’observador, la contaminació atmosfèrica, la nubositat o la quantitat de llum que ens envolta són factors aliens que no podem decidir. Només la tercera depèn de nosaltres, per tant si no tenim bona vista ho tenim malament, però no és impossible si ho podem corregir amb ulleres.
Malgrat tot, si hi ha contaminació lumínica, podem posar les mans al voltant dels ulls, o utilitzar una cartulina en forma de tub ample d’uns 30 o 40 cm de llarg, per evitar que la llum ambiental ens afecti tant.

Acostumar els ulls a la foscor.

Superades les tres condicions anteriors hem d’acostumar els nostres ulls a la foscor, mirant el cel i deixant passar uns quants minuts. Això és fonamental. Ens adonarem que al cap d’una estona veiem més estrelles que inicialment. Això és perquè la pupila es dilata i la retina reb més llum.

Gaudiu de l’espectacle!

Albert Castany

Tiana, 14 de novembre de 2020.