La Verge, una finestra a l’univers profund.

A l’esquerra, el rombe de la Verge; i a la dreta el Lleó (foto pròpia)

Darrera de la constel·lació del Lleó hi trobem la de la Verge, la següent del zodíac i, per tant, també es desplaça sobre la línia de l’eclíptica. De fet, les estrelles més importants de la constel·lació estan per sobre de l’eclíptica excepte α, que està just a sota i β que gairebé és a sobre mateix.

La Verge, el Lleó i la Cabellera de Berenice a la part superior (foto pròpia)

Localització.

Prendrem com a referència la constel·lació del Lleó i, concretament les estrelles Denebola, la β del Lleó, i θ. Si dibuixem una línia des de θ a β i l’allarguem cap a l’esquerra, trobarem una estrella que és el vèrtex superior d’un quadrat molt irregular, gairebé un rombe, és Vindemiatrix, l’ε de La Verge.

El quadrat que veiem a sota d’aquesta estrella està format per:

  • α (la que està més allunyada de la β del Lleó, i a la part inferior de la figura),
  • γ (entre α de la Verge i β del Lleó),
  • ε (a sobre de γ i gairebé a la mateixa alçada que la β del Lleó) i
  • ζ (a la mateixa alçada de γ i a sobre d’α.

Forma de la constel·lació.

Aquest quadrat, com tots els asterismes i figures, quan l’has vist una vegada, ja és fàcil localitzar-lo, i més a partir del Lleó.

Completen la constel·lació, la β que està just a sota de la β del Lleó, i la δ (entre γ i ε). La η està a mig camí entre γ i β).

Normalment es parla del quadrat format per α, γ, δ i ζ, i de dos braços formats un per γ, η i β, i l’altre per δ i ε; però és més fàcil veure un quadrat format per α, γ, ε i ζ trobant les altres tres a partir d’aquí.

Noms de les estrelles.

La Verge (foto pròpia)

L’α de la Verge reb el nom de l’Espiga (Spica en llatí), perquè la constel·lació apareix a la primavera, quan espiguen els cereals, i l’ortus helíac (1) de l’estrella marcava el període de la sembra, mentre que l’ocàs helíac (2) d’aquesta mateixa marcava l’inici de la sega. És una estrella de color blanc-blavós perquè és un sol d’hidrogen pur que està situat a 220 anys-llum de nosaltres, i té una magnitud absoluta de -2, molt més brillant que Sírius, encara que la magnitud visual sigui d’1,0. És una estrella doble i la més brillant de la constel·lació amb escreix, ja que la resta estan al voltant de la magnitud 3 o superior. És un dels vèrtex del Triangle de Primavera.

La β és de magnitud 3,8 i no és la segona en brillantor, sinó la sisena. És la estrella més propera a nosaltres, a uns30 anys-llum, i està sobre mateix de l’eclíptica.

La γ de la Verge és una estrella doble amb dues components bessones de magnituds 3,5b i 3,6 de color crema que estan a 35 anys-llum de nosaltres. El conjunt es de magnitud 2,9.

La δ és de 3,7; ζ és de 3,4 i η arriba a la 4,0.

La ε es diu la Veremadora ( Vindemiatrix en llatí), perquè a la tardor, quan aquesta estrella està en conjunció amb el sol, comença a la verema. De fet, en època romana l’ortus helíac (1) d’aquesta estrella indicava l’inici de la verema. És l’estrella que està a més alçada de la constel·lació. És una geganta roja de magnitud 3,0.

Degut a la precessió dels equinoccis, actualment l’ortus helíac i l’ocàs helíac no coincideixen amb la sembra o recollida del blat ni de la verema, com sí que passava fa 2000 anys.

Una finestra a l’univers.

Nius de galàxies entre el Lleó i la Verge (imatge de l’aplicació “Cartes du Ciel”)

La Verge és una constel·lació pobre en objectes de cel profund a l’interior del quadrat i, a la vegada, és una constel·lació amb poques estrelles i molt extensa. Tot això fa que aquesta zona entre el Lleó, les Balances, Coma Berenices, el Bover i el Corb, sigui una “finestra” oberta a l’univers.

La majoria d’objectes de del profund es concentren entre la β del Lleó i ε de la Verge. J.L. Comellas, al seu llibre “Guia del Firmamento” n’assenyala una vintena quan dibuixa el mapa de la zona, i a l’aplicació “Cartes du Ciel” se’n poden comptar més de 50.

De fet no hi ha un niu de galàxies sinó que n’hi ha més d’un, el més proper a uns 40 o 45 milions d’anys-llum de nosaltres. Malauradament cap d’elles ni el conjunt poden ser vistes a ull nu, però amb un petit telescopi i una nit fosca i sense lluna ni contaminació lumínica podem localitzar desenes de galàxies, encara que necessitarem grans obertures per veure’n els detalls. Aquesta “finestra” ens dona una idea de la magnitud de l’univers. Per tant qui tingui un telescopi pot entretenir-se a observar aquestes meravelles.

La Cabellera de Berenice.

La Cabellera de Berenice (foto pròpia)

Molt a prop de la Verge hi ha un altre objecte destacable que, encara que no formi part pròpiament de la constel·lació, val la pena parlar-ne. Per sobre del grup allargat de galàxies esmentades hi ha la “Cabellera de Berenice”, una petita constel·lació d’estrelles molt poc brillants (totes per sobre de la magnitud 4), però que conté un cúmul obert i molt extens visible en part a ull nu format per una cinquantena d’estrelles que estan entre la cinquena i la desena magnitud. Aquest cúmul, que està a uns 255 anys-llum de nosaltres, no té un nom als catàlegs Messier ni NGC i se’l coneix simplement pel nom de cúmul de la Cabellera o Melotte 111 (Mel 111). El podem localitzar molt a prop de l’estrella γ, just a la seva esquerra. Si unim les estrelles α i ε de la Verge i seguim allargant la línia cap al nord passarem per l’esquerra del cúmul.

El Pol Nord Galàctic (imatge de l’aplicació “Cartes du Ciel”)

Un altre fet destacable d’aquesta petita constel·lació és que a la seva zona hi ha el Pol Nord Galàctic (3), just entre les estrelles β i γ.

Una mica de mitologia.

Sembla ser que la constel·lació de la Verge fa referència a Ceres, la deessa de la fertilitat, i la Cabellera seria un feix d’espigues que la coronaven.

Crèdits.

Com sempre, per fer l’article m´he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J. L. Comellas i de la Viquipèdia,les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des del nucli urbà de Tiana i els vídeos estan fets amb aquestes fotos. Les captures de pantalla son del programa per ordinador “Cartes du Ciel”.

Albert Castany Tresserras

Tiana, 11 de maig de 2022.

Notes:

  1. Ortus helíac: és la primera aparició d’una estrella o qualsevol altre objecte estel·lar per l’horitzó est després del seu període d’invisibilitat i es produeix en els crepuscles matutins abans de fer-se de dia.
  2. Ocàs helíac: és la primera vegada que l’estel es pon just després de la posta del Sol.
  3. Pol Nord Galàctic: situat a 12h 49m d’ascensió recta, i +27.4° de declinació segons les coordenades equatorials. Assenyala el Nord de les Coordenades Galàctiques, segons les quals l’equador correspon al pla galàctic de la Via Làctia. Més informació a https://ca.wikipedia.org/wiki/Coordenades_gal%C3%A0ctiques

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Constel·lacions, Observació a ull nu, Observació amb telescopi, Observacions de primavera, Zodiac i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *