La Lira.

Típica constel·lació d’estiu, malgrat que la podem observar còmodament des de maig fins a novembre, a l’agost la podem trobar just al zenit de les nostres latituds, la qual cosa facilita la localització i, malgrat que sempre és més incòmode observar objectes a gran alçada, també es veu menys afectada per la contaminació lumínica.

.

Localització de la Lira.

A les següents captures de pantalla de l’aplicació “Cartes du Ciel” es pot veure la localització de la constel·lació de la Lira des del mes de maig fins al novembre a les 11 de la nit. Hem agafat la data del dia 15 de cada mes perquè el 15 d’agost l’estrella Vega és just al costat del zenit.

Posició de la Lira entre maig i novembre. (Captures de pantalla de l’aplicació “Cartes du Ciel”)

15 de maig. La Lira és visible a poca alçada sobre l’horitzó nord-est. Durant aquesta època la constel·lació està en posició vertical, amb Vega a la part superior (és la única època de l’any que la veurem així). Si hi ha molta contaminació lumínica o muntanyes, serà difícil d’observar.

15 de juny. La constel·lació ja ha guanyat força alçada i la veurem a mitja altura. Comença a veure’s inclinada, amb Vega a la part superior esquerra de la figura.

15 de juliol. Segueix la seva progressió cap el zenit i ja haurem d’alçar força la vista per trobar-la, també va augmentant la seva inclinació.

15 d’agost. Vega ja és al costat del zenit, no hi serà mai al punt del zenit, però s’hi acosta molt. Ara la constel·lació ja està en posició horitzontal, amb la resta de les estrelles a la part oposada al zenit.

15 de setembre. Comença el seu descens i ara l’haurem de buscar a força alçada, però mirant cap a l’oest. la disposició de les estrelles serà al revés de com les hem vist fins ara, amb Vega a la dreta i la resta d’estrelles a l’esquerra.

15 d’octubre. La Lira ja ha perdut força altura i ara la trobarem a mitja alçada sobre l’horitzó.

15 de novembre. La trobarem a poca altura sobre l’horitzó nord-oest. Si hi ha molta contaminació lumínica o muntanyes, ja no la podrem observar.

A ull nu, podem localitzar la Lira fàcilment a partir de l’estrella Vega. Al més d’agost, al estar al zenit és inconfusible.

La Lira al zenit del cel d’agost. (Foto pròpia)

Descripció de la constel·lació.

La constel·lació d ela Lira, l’estrella més brillant és Vega. Es pot apreciar just a sota l’estrella doble Èpsilon. (foto pròpia)

La Lira és una constel·lació petita (la distància entre α i γ és de tant sols 7º i 33′), formada per estrelles d’entre la 3ª i 5ª magnitud, a excepció de la brillant Vega que és de magnitud 0,0.

Al costat de la inconfusible Vega, l’α de la Lira, veiem un petit triangle format per la mateixa Vega, ζ i ε. A continuació trobem un rombe format per les estrelles ζ (la més propera a α), β, γ (el vèrtex oposat a ζ i la més allunyada d’ α) i δ (el vèrtex oposat a β). Molt properes a α tenim ε i μ.

Aquesta forma d’un triangle unit a un rombe pel seu vèrtex oposat a Vega, fa inconfusible aquesta constel·lació. De totes maneres haurem d’acostumar els nostres ulls a la foscor per poder distingir les 6 estrelles principals, doncs al costat de Vega la resta no destaquen.

La Lira destaca, no només per la brillant estrella Vega, sinó per tenir una gran quantitat d’estrelles dobles, encara que només les podrem desdoblar amb l’ajut d’un telescopi.

Estrelles de la constel·lació.

α: la famosa Vega, és l’estrella més brillant de la constel·lació, i amb una magnitud de 0,0 és la quarta més brillant de tot el firmament (tant de l’hemisferi nord com del sud), és una estrella blanca unes 50 vegades més brillant que el Sol i està a només 27 anys-llum de nosaltres. Les seves coordenades son: 18h37m i +38º47′. És un dels vèrtex del Triangle d’Estiu.

β: és una doble i variable. La principal és una doble eclipsant (les dues components giren i s’eclipsen l’una a l’antre) blanca i varia entre la magnitud 3,3 i 4,2 en un període de 12 dies i 12 hores. La secundaria és ataronjada de magnitud 6,7. Estan a 870 anys-llum.

Les principals estrelles de la Lira. (foto pròpia)

γ: estrella blava de magnitud 3,3 que està a 696 anys-llum. A la foto es pot distingir aquest to blavós.

δ: doble variable. Les components estan separades 150”, la principal és ataronjada de magnitud 4,5 i està a 1200 anys-llum, mentre que la secundària és vermella i la seva magnitud oscil·la entre 5,6 i 6,4 i està a 845 anys-llum. A la foto es veu desdoblada aquesta estrella.

ε: és en realitat una estrella quàdruple, de les conegudes com a doble-doble. Amb uns prismàtics la desdoblem fàcilment en dues de magnituds 4,1 i 4,2 respectivament, però amb un telescopi veiem que cadascuna d’elles és doble-doble, formant totes un sistema que està a 160 anys-llum. Si observeu la foto veureu que la càmera ha estat capaç de captar dos puntets molt junts, les components principals d’aquest sistema quàdruple.

ζ: estrella doble amb les components separades tant sols 44” i de magnituds 4,2 i 5,6 que està a 152 anys-llum.

η: una altre doble, però amb magnituds molt diferents, una es de 4,6 i l’altre de 9,0 que estan separades només 26” i que estan a 1000 anys-llum de nosaltres.

θ: també doble, de magnitud conjunta 4,3 que està a 813 anys-llum.

μ: estrella de magnitud 5,1 a 429 anys-llum.

Altres objectes de la constel·lació.

Si teniu un telescopi no us perdeu els dos objectes de cel profund que hi ha a la Lira:

M57 (NGC 6720): és una nebulosa anular perfecte, segons Comellas, de magnitud 9,3 i visible amb un telescopi de 7,5 cm, encara que per veure-la be calen uns 10 cm de diàmetre. La localitzareu a mig camí entre γ i β.

M56 (NGC 6779): és un cúmul globular de magnitud 8,2 i tant sols 2′ de diàmetre que està a uns 46.000 anys-llum de nosaltres. Localitzada entre γ i la β del Cigne.

Crèdits.

Com sempre, per fer l’article m´he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J. L. Comellas, i l’aplicació Cartes du Ciel, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des del nucli urbà de Tiana.

 

Albert Castany Tresserras

Tiana, 17 d’agost de 2022.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Constel·lacions, Constel·lacions no zodiacals, Estrelles, Observació a ull nu, Observacions d'estiu i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *