la Galàxia d’Andròmeda, un univers visible a ull nu.

Coneguda també com la “Gran Nebulosa d’Andròmeda”, és la única galàxia que, amb nits fosques (sense Lluna ni pol·lució lumínica) i atmosfera transparent, la podem veure a ull nu. És ideal una zona poc poblada.

És l’objecte més llunyà observable a ull nu i la galàxia més propera.

Va ser descoberta per l’astrònom persa Abd Al-Rahman Al Sufi l’any 964, que la va descriure com “un petit núvol”.

És l’M31 del catàleg Messier i l’NGC224 del New General Catalogue.

Com localitzar-la a ull nu.

Localització d’M31. (Foto pròpia)

La manera més fàcil de localitzar-la és a partir de les tres estrelles en línia de la constel·lació d’Andròmeda.

Seguint la línia formada per β i μ en direcció a Cassiopea arribarem a veure un núvol difús, és la galàxia d’Andròmeda. Estem veient un univers sense necessitat de cap instrument òptic.

A ull nu només veurem la part central, que és la més brillant i la que està dins del camp de sensibilitat de l’ull humà.

Observació amb uns prismàtics.

Els prismàtics tenen sobre el telescopi l’avantatja que, amb igual obertura, agafen més llum al tenir dos tubs, i donen l’efecte de profunditat. Per contra tenen l’inconvenient que, si no estan fixats a un suport, la imatge pot vibrar per efecte del moviment de la persona que els aguanta.

Si enfoquem amb uns prismàtics la podrem veure i, depèn del camp que pugui abastar l’instrument, potser no hi cabrà tota dins del camp de visió, ja que té gairebé 3º de llarg.

Jo l’he observat amb uns prismàtics de 10 augments i 50 mm de diàmetre d’objectiu, de 5,3º de camp (els de la foto) sencera i amb tota comoditat.

Observació amb telescopi.

Amb un telescopi d’aficionat només podrem veure uns quants detalls més que amb uns prismàtics. Per veure bons detalls calen un bon telescopi de més de 20 cm d’obertura i tenir la vista acostumada a l’obscuritat.

Si mirem la galàxia amb un bon aparell veurem que té dues galàxies satèl·lits: al Nord-Oest hi ha NGC205 (M110) i al Sud-Est hi ha NGC221 (M32), la primera molt més separada de la gran galàxia (M32 està a només 24′ del centre de M31).

Característiques d’M31.

És una galàxia del tipus espiral, de color daurat al centre i blau al contorn.

La galàxia d’Andròmeda, amb un diàmetre d’uns 220.000 anys-llum, és una mica més gran que la Via Làctia, que en té uns 150.000, i es calcula que hi ha uns 200.000 milions de sols.

La veiem ovalada per la seva inclinació respecte al nostre pla de visió (uns 35º), si estigués totalment vertical (90º) la veuríem com un cercle, i si estigués totalment horitzontal (0º) la veuríem de perfil com una línia més gruixuda al centre que als extrems i no podríem admirar la seva estructura.

Aquesta galàxia, que com hem esmentat abans és la més propera a la Via Làctia, està a uns 2,5 milions d’anys-llum de nosaltres. És a dir, que l’estem veient tal com era fa 2,5 milions d’anys, al límit entre el Pliocè i el Plistocè, en època dels Australopitecs, bastant abans que aparegués l’”Homo Habilis” sobre la Terra.

Dimensions: 178’x70′ (2,97ºx1,17º).

Lluminositat (o lluentor) superficial: 23,63 (Nota 1)

Magnitud conjunta: 3,44.

Coordenades: Ascensió Recte 00h 42min 43seg, Declinació +41º16’08”.

Separació de ν: 1º20′

Separació de 32-Andromedae: 1º50′

Les galàxies satèl·lits.

M32 (NGC221) és una esfera concentrada de llum, com una estrella gran, és una el·líptica nana. La seva superfície aparent és 1.100 vegades menor que M31, però és només 60 vegades menys brillant, això ens dona una idea de la seva concentració. És normal que al observar-la també veiem els límits d’M31 per la seva proximitat.

Té una magnitud conjunta de 8,0, una lluminositat superficial de 22,17 i unes dimensions de 7,7’x4,8′.

M110 (NGC205) està a 25′ del límit d’M31, té unes dimensions de 9’x4′ i arriba a la 9,4 magnitud, el seu eix és gairebé perpendicular al d’M31. La veiem sola perquè està lluny dels límits d’M31.

Amb telescopi podem observar en un reduït camp de visió tres universos ben diferents.

Nota 1.

Lluminositat (o lluentor) superficial: ens indica la facilitat d’observació d’un objecte i és un concepte utilitzat per descriure la lluentor aparent d’objectes astronòmics extensos (galàxies o cúmuls). La magnitud aparent indica la lluminositat en conjunt d’un objecte, si ho apliquem a una estrella estem parlant d’un objecte que podem considerar un punt i tota la lluminositat concentrada en aquest punt; però si parlem d’una galàxia, aquesta lluminositat està repartida per tota la extensió d’ella. Per tant, a igual magnitud aparent, una estrella és més brillant que una galàxia. Per la qual cosa s’utilitza el concepte de lluminositat superficial, que ens indica la magnitud aparent per segon d’arc quadrat de superfície de la galàxia.

Crèdits.

Les dades d’aquest article han estat tretes del llibre “Guia del Firmamento” de J.L. Comellas, la Viquipèdia i lel web “The Sky Live”, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des de la platja prop de Dènia.

Albert Castany Tresserras.

Tiana, 24 de setembre de 2022.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *