El Triangle d’Estiu

El Triangle d’Estiu és un asterisme (no una constel·lació) format per tres estrelles molt brillants disposades en forma de triangle isòsceles, i cada una d’elles pertany a una constel·lació diferent.

Estem parlant d’Altair, Vega i Deneb, les tres estrelles α de les constel·lacions de l’Àliga, la Lira i el Cigne, respectivament.


Malgrat ser a les nits d’estiu quan es veu durant més temps al cel, podem veure’l des de la primavera fins la tardor.

LES ESTRELLES DEL TRIANGLE

Vega, Deneb i Altair, les tres estrelles alfa la Lira, el Cigne i l’Àliga. (Foto pròpia)

Vega.
És l’α de la constel·lació de la Lira.
Aquesta estrella és de magnitud 0,0 la qual cosa vol dir que ens marca el “0 absolut en magnitud relativa”, i és la 4ª estrella en brillantor del firmament. En brillantor relativa, és tres vegades més brillant que Deneb, i en brillantor real és 50 vegades més brillant que el Sol. Està a 27 anys-llum i per això sembla més brillant que Deneb malgrat que aquesta té una brillantor real molt superior.
Les coordenades d’aquesta estrella són: 18h 37m, +38º 47′.

Altair.
És l’α de la constel·lació de l’Àliga.
Amb una magnitud aparent de 0,8 és la 11ª estrella en brillantor del firmament, està a 16 anys-llum i és unes 13,5 vegades més brillant que el Sol. La trobareu a mitja alçada entre l´horitzó i el zenit.
Altair, en àrab, significa “àliga” i és per això que la resta d’estrelles que formen la constel·lació rep aquest nom. És l’estrella que forma el cap de la figura de l’Àliga.

Deneb.
És l’α de la constel·lació del Cigne.
La seva magnitud aparent és d’1,3 i en quant a brillantor real és 10.000 vegades més brillant que el Sol. Està a una distancia d’entre 1.800 i 3.200 anys-llum i és 200 vegades més gran que el Sol. Degut a la seva llunyania és difícil mesurar la distància amb exactitud.
En àrab, Deneb significa “cua”, i dins la constel·lació del Cigne ocupa el lloc de la cua.

LOCALITZACIÓ.

El més fàcil és localitzar primer l’estrella Vega, inconfusible per la seva brillantor i per estar molt propera a un dels vèrtex del rombe que forma la constel·lació de la Lira (a la foto és a la part superior). Al mes de juny la trobem a mitja altura mirant cap a l’est, al juliol ja està a uns 60º sobre l’horitzó i a l’agost està molt a prop del zenit. A partir d’aquí anirà perdent altura cap a l’oest i al novembre ja estarà a uns 30º d’altura.

Localització de les estrelles del Triangle d’Estiu. (Foto pròpia)

A partir d’aquí busquem les tres estrelles alineades que formen el cap de l’Aliga, on trobarem Altair (a la foto està a la part inferior esquerra). Després un grup de quatre estrelles brillants (tres gairebé alineades i una a un costat) que formen les ales i la cua del Cigne respectivament, la que està al costat de les tres alineades es Deneb (a la foto està a la esquerra).

El Triangle d’Estiu. (foto pròpia)

 

ALTRES OBJECTES.

La Sageta i el Dofí. (Foto pròpia)

Aquesta zona del firmament té un parell de curiositats, a part de les mencionades estrelles:

– hi trobem dues de les constel·lacions més petites del firmament (la Sageta i el Dofí) situades entre l’Àliga i el Cigne.
– hi ha una gran concentració d’estrelles múltiples (dobles, triples i doble-doble), normalment només desdoblades amb un telescopi.

Descriurem les tres constel·lacions que formen el Triangle d’Estiu en escrits separats.

Crèdits.

Com sempre, per fer l’article m´he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J. L. Comellas, i l’aplicació Cartes du Ciel, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des de la població andorrana de Canillo.

Albert Castany.
Tiana, 26 d’agost de 2022.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, Observació a ull nu i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *