El triangle de primavera.

Un altre dels asterismes que ens donen una visió més global del firmament que no pas fixar-nos només en una constel·lació, per extensa que sigui, és el Triangle de Primavera. Aquest asterisme, format per les tres estrelles “α” de la Verge, el Lleó i el Bover, és visible a bona alçada les nits de primavera mirant al sud.

A la dreta el Lleó, a l’esquerra la Verge i a la part superior Arcturus del Bover (foto pròpia)

Les tres estrelles formen un triangle isòsceles, amb el seu costat més curt gairebé perpendicular a l’horitzó, i el seu vèrtex oposat assenyalant cap a l’oest.

El vèrtex superior, i a força alçada sobre l’horitzó, està format per Arcturus (l’α del Bover). A sota seu, a mitja alçada i formant el vèrtex inferior, trobem l’Espiga (l’α de la Verge). Tanca el triangle formant el vèrtex més allunyat, Regulus (l’α del Lleó).

De totes tres constel·lacions ja n’hem parlat en altres entrades d’aquest bloc.

Malgrat que aquest asterisme normalment és conegut per aquestes tres estrelles, hi ha qui parla del Triangle de Primavera canviant Regulus per Denebola (la β del Lleó), amb la qual aconsegueixen dibuixar un triangle gairebé equilàter. Aquí que cadascú escolleixi, però personalment prefereixo la versió clàssica, encara que només sigui perquè Regulus és més brillant que Denebola.

Els vèrtex del triangle.

Els tres vèrtex del Triangle de Primavera (foto pròpia)

Regulus: és l’estrella més brillant del Lleó de color blanc-blavos de magnitud i magnitud 1,4. Està situada a 78 anys-llum de nosaltres.

Espiga: una de les 20 estrelles més brillants del cel nocturn, està a uns 250 anys-llum de nosaltres i té una magnitud visual d’1,0.

Arcturus: és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α del Ca Major), Canopus (α de la Quilla, constel·lació de l’hemisferi sud) i Alpha Centauri (α del Centaure, al límit entre l’hemisferi nord i el sud), i el segon visible des de l’hemisferi nord.

Denebola: és el segon estel més brillant en la constel·lació del Lleó, es troba a 36 anys llum i té una magnitud aparent 2,1.

Crèdits.

Les fotos fetes per il·lustrar aquesta entrada estan fetes com sempre amb una càmera Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des del nucli urbà de Tiana. La informació l’he tret bàsicament d’internet.

Albert Castany Tresserras

Tiana, 23 de maig de 2022.