El Lleó, dos trapezis i un niu de galàxies.

El Lleó és una de les constel·lacions de primavera que més destaquen al cel, tant per la seva extensió com per la seva forma de dos trapezis units per un dels seus vèrtex. La trobarem fàcilment a molta alçada sobre l’horitzó mirant al Sud a primeres hores de la nit.

El Lleó a la meitat inferior de la imatge (foto pròpia).

Al contrari de l’hivern, la primavera és més propensa a les turbulències i els canvis de temps inesperats, a més a més les hores de nit van minvant al pas dels dies.

A les nits de la primavera es distingeixen dos grans trapezis al cel: el de la Verge i el del Lleó, essent els del Lleó més allargat que el de la Verge.

Figura tradicional del Lleó (foto pròpia).

Com localitzar el Lleó.

Una manera fàcil de localitzar aquesta constel·lació és buscar primer l’Ossa Major. Si unim les estrelles δ i γ (en aquest ordre) i allarguem la línia imaginaria que les uneix, arribarem a Regulus.

Localització del Lleó a partir de l’Ossa Major (captura de pantalla de “Cartes du Ciel”).

Figures geomètriques que ens ajuden a identificar la constel·lació.

Els dos trapezis del Lleó.

En realitat el Lleó està format per dos trapezis, el gran i allargat que forma el cos (de color verd a la figura, limitat per les estrelles α, β, δ i γ) i el petit que forma el cap (de color groc a la figura, limitat per γ, ζ, μ i ε).

Dos trapezis, un triangle i una falç (foto pròpia).

El triangle del Lleó.

Si observem bé, a la part esquerra del trapezi gran podem veure-hi també un triangle format per les estrelles θ, β i δ (de color vermell a la figura)

La Falç del Lleó.

Per si no n’hi ha prou, en alguns països parlen de la Falç quan es refereixen al cap del Lleó, formada formada per les estrelles α, η, γ, ζ, μ i ε (de color blanc a la figura).

Estrelles més brillants de la constel·lació.

Formen el gran trapezi:

  • α: anomenada Regulus, una estrella blanc-blavosa de magnitud 1,4 i situada a 78 anys-llum de nosaltres, és una de les tres estrelles de primera magnitud que formen el Triangle de Primavera junt amb l’Espiga (α de la Verge) i Arcturus (α del Bouer) i la trobem a l’extrem dret inferior del trapezi gran

  • β: també anomenada Denebola, de magnitud 2,1 que està situada a l’extrem oposat del trapezi gran, a 36 anys-llum

  • γ: està a sobre d’α i és una doble de magnitud conjunta 2,3 (essent les seves dues components de magnituds 2,5 i 3,5) i està a 130 anys-llum

  • δ: estrella doble situada a sobre i a la dreta de β, és de magnitud conjunta 2,6 i està a 58 anys-llum

Noms de les estrelles del Lleó (foto pròpia)

I el petit trapezi ( a més a més de δ):

  • ε: magnitud 2,9 i a 246 anys-llum

  • ζ: estrella doble de magnitud conjunta 3,4 i a 274 anys-llum

  • μ: de magnitud 3,9 i a 124 anys-llum

Altres estrelles:

  • η: estrella doble de magnitud conjunta 3,5 i a 1269 anys-llum

  • θ: està a sota de δ i és de magnitud 3,4 i està a 165 anys-llum

Com podem veure, les estrelles que formen el trapezi gran son totes de magnituds entre 1 i 3, per tant ben visibles i localitzables; mentre que les del trapezi petit ja estan al voltant o per sobre de la magnitud 3.

De totes aquestes estrelles, la més propera a nosaltres és β i la més llunyana és η.

Les galàxies del Lleó.

Amb un telescopi podem veure unes quantes galàxies agrupades en cinc zones de la constel·lació. Encara que a les imatges de l’aplicació “Cartes du Ciel” n’apareguin més, detallarem les més importants i fàcils de localitzar.

A mig camí entre θ i α hi trobem un grup de quatre galàxies (entre parèntesi la seva magnitud visual): M95 (10,5), M96 (10,1), M105 (10,5), NGC3371 (10,0).

Galàxies entre Alfa i Theta (captura de pantalla de “Cartes du Ciel”).

A sota de θ n’hi ha tres més: M65 (9,6), M66 (9,6) i NGC3628 (10,4).

Galàxies a sota de Theta (captura de pantalla de “Cartes du Ciel”).

A l’esquerra de δ hi ha dues galàxies NGC3646 (11,8) i NGC3650 (14,6).

Bastant a sota i a la dreta de ε i a la mateixa alçada de η només hi ha una galàxia, però de considerables dimensions (11’x5′) que es troba a 50 milions d’anys-llum de nosaltres, és NGC2903 (9,7).

Dins del triangle format per θ, β i δ, n’hi ha quinze, que no detallarem per no fer interminable aquesta llista.

Galàxies del Triangle (captura de pantalla de “Cartes du Ciel”).

Així doncs, qui tingui un telescopi i vulgui dedicar-se a buscar-les podrà gaudir de l’espectacle, perquè amb pocs augments i gran camp en podeu veure més d’una a la vegada.

Crèdits.

Com sempre, per fer l’article m´he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J. L. Comellas, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des del nucli urbà de Tiana, i el vídeo està fet amb aquestes fotos. Les captures de pantalla son del programa per ordinador “Cartes du Ciel”.

Albert Castany Tresserras

Tiana, 11 de maig de 2022.