El Cranc i el Pessebre

La constel·lació del Cranc, entre els Bessons i el Lleó, compensa la seva manca d’estrelles brillants amb la presència del cúmul obert del Pessebre, una de les meravelles de l’univers que podem distingir a ull nu si som en una zona amb molt poca contaminació lumínica i el cel és transparent.

Localització.

Localització del Cranc (foto pròpia).

Aquesta constel·lació, amb estrelles molt poc brillants i localitzada entre dues constel·lacions tant vistoses com els Bessons i el Lleó, gairebé ens passa desapercebuda quan mirem el cel, ja que les seves estrelles estan totes per sobre de la magnitud 3,5. per tant, haurem d’acostumar els ulls a l’obscuritat abans de poder veure la constel·lació.

Noms de les estrelles del Cranc.

Una dada curiosa d’aquesta constel·lació és que totes les seves components més brillants son estrelles dobles.

L’estrella més propera a nosaltres és ζ (a 82 anys-llum) i entre les més llunyanes hi ha θ (a 415 anys-llum).

El trapezi del Cranc (foto pròpia)

El primer que veurem quan la localitzem és un trapezi format per α, β, ζ i δ, amb un braç que surt de δ fins a ι.

Però quan acostumem els ulls a la foscor, si agafem com a centre l’estrella δ podem veure 5 braços de diferents llargades que surten de δ i formen un ventall, amb els extrems a ι, η, ζ, β i α.

Normalment, la representació d’aquesta constel·lació és una Y invertida formada pels braços més llargs del ventall abans esmentat.

Igual que passa amb alguna altre constel·lació (per exemple els Bessons), l’ordre dels noms de les estrelles no es correspon amb el de la seva magnitud. Així l’estrella més brillant no és α (que és la quarta, amb una magnitud de 4,3)), sinó β (magnitud 3,5). I δ (amb 3,9) no és la quarta, sinó la tercera.

Magnituds de les principals estrelles i distància a la que estan de nosaltres.

Per fer-nos una idea de la dificultat de veure aquesta constel·lació, res millor que conèixer la magnitud aparent de les estrelles més brillants i la distància que està de nosaltres:

α: magnitud 4,3 a 188 anys-llum

β: magnitud 3,5 a 303 anys-llum (la més brillant de la constel·lació)

γ: magnitud 4,6 a 181 anys-llum

δ: magnitud 3,9 a 131 anys-llum

ε: magnitud 6,3 a 548 anys-llum (forma part del cúmul del Pessebre)

ζ: magnitud 4,6 a 82 anys-llum

η: magnitud 5,3 a 298 anys-llum

θ: magnitud 5,3 a 415 anys-llum

ι : magnitud 4,0 a 331 anys-llum

Recordem que a la constel·lació del Lleó les 9 estrelles més brillants estan entre les magnituds 1,4 i 3,9. Per tant, només l’estrella més brillant del Cranc és més brillant que la novena estrella del Lleó, amb això ens podem fer una idea del poc que destaca el Cranc al costat del Lleó.

El Pessebre (M44).

El que fa interessant aquesta constel·lació no son les seves estrelles, sinó el cúmul obert que hi ha molt a prop de δ: el Pessebre.

És un cúmul obert format per un centenar d’estrelles, encara que observat amb un telescopi se’n poden veure unes quantes més que en realitat no en formen part.

Trobem aquest cúmul dins del triangle format per les estrelles γ, δ i η, a les coordenades 8h 40m i +9º50′.

Localització del Pessebre (foto pròpia).

Té una magnitud conjunta de 3,7 per la qual cosa, en nits fosques i transparents, és visible a ull nu com una taca borrosa de color gris-groguenc d’uns 95′ de diàmetre. Segons J.L. Comellas, amb uns prismàtics és un espectacle, amb un petit telescopi i pocs augments ja es distingeixen moltes estrelles. Amb obertures de 6cm se’n veuen entre 60 i 70, i amb una obertura de 7,5cm ja podem veure’n unes 135, encara que tal com hem dit abans només 100 son realment del cúmul.

Destaca la uniformitat en la distribució de les estrelles, d’una amplia gama de colors, dominant les grogues. A la foto no es pot veure aquesta uniformitat perquè només es veuen les més brillants.

El Pessebre (foto pròpia).

Segons J.L. Comellas és el cúmul brillant més esplèndid del firmament, després de les Plèiades.

Està a 577 anys-llum i té una edat estimada de 730 milions d’anys.

Cada cultura ha donat un nom a aquest cúmul: els xinesos l’anomenen “pila de cadàvers”, els anglosaxons li diuen “Beehive” (rusc), i els autors llatins anteriors al Cristianisme li van posar “Praesepre”, que és el que utilitzem nosaltres.

El cúmul del Pessebre amb el nom de les principals estrelles i la seva magnitud aparent. Les estrelles subratllades són dobles. (foto pròpia)

M67.

El trobem a la dreta d’α i té una magnitud conjunta de 6,1. És un cúmul molt concentrat amb més de 67 estrelles en un espai de 12’x7′, només resoluble i visible amb grans obertures (amb 7’5cm veiem unes 30 o 40 estrelles, i amb 15cm es veuen totes). Per tant, a ull nu, no el podrem veure ni com una dèbil estrella.

És un dels cúmuls oberts més vells coneguts, ja que té una edat estimada de més de 1000 milions d’anys.

 

Crèdits.

Com sempre, per fer l’article m´he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J. L. Comellas, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des del nucli urbà de Tiana i el vídeo està fet amb fotos pròpies a Tiana.

Albert Castany Tresserras

Tiana, 12 de maig de 2022.