El Cigne, o la Creu del Nord.

La constel·lació del Cigne, per la seva forma, en alguns països s’anomena “Creu del Nord” pel dibuix que fan les seves cinc estrelles més brillants. La veritat és que  és més fàcil d’identificar amb una creu que amb un cigne.

Localització.

Si prenem com a referència la constel·lació de la Lira, molt a prop seu (a la foto, a sota i cap a l’esquerra) trobarem cinc estrelles brillants que formen una creu.

Localització de la Constel·lació del Cigne prenent com a referència la Lira. (Foto pròpia)

De juny a agost, mirant cap a l’est, la veurem a sota de la Lira. Al setembre la trobarem al zenit. Entre octubre i setembre, mirant cap a l’oest, estarà a sobre de la Lira.

Cigne o creu?

Si parlem d’una creu: Deneb (α de la constel·lació) marca la part superior del braç principal; junt amb ella, les estrelles γ, η i β formen aquest braç principal, i els braços perpendiculars surten de γ i acaben a δ i ε respectivament.

Representació de la constel·lació com la Creu del Nord. (Foto pròpia)

Si parlem d’un cigne: β és el cap, que amb η i φ forma el coll fins a γ, que seria el cos d’on surten les ales formades una per δ, θ i ι, i l’altre per ε i ζ; finalment α seria la cua (Deneb en àrab significa cua). A la foto, el cap a la dreta i la cua a l’esquerra, el cigne vola cap a la dreta.

Representació de la constel·lació com el Cigne. (Foto pròpia)

Principals estrelles.

Les principals estrelles que formen la constel·lació son:

α: coneguda com Deneb, és un dels tres vèrtex del Triangle d’Estiu, té una magnitud aparent de 1,3 i està a 1.550 a-l. En parlem més a l’article sobre el Triangle d’Estiu.

β: també anomenada Albireo, una gegant ataronjada de magnitud 3,0 que està a 385 a-l. Amb un telescopi podem observar una segona estrella de color blau de magnitud 5,4. és l’estrella d’aquesta constel·lació més propera a la Lira.

γ: anomenada Sadr, està al punt on es troben els dos braços (o ales) amb el pal principal (o el cos) de la constel·lació,

Les estrelles del Cigne. (Foto pròpia)

és una estrella de color daurat i magnitud 2,3 que està a 1.500 a-l.

δ: magnitud 2,8 situada a 171 a-l.

ε: de magnitud 2,5 està a uns 73 a-l de distància

ζ: és una gegant groga de magnitud 3,2 que està a 151 a-l

η: estrella de magnitud 3,9 que està a 139 a-l

θ: té una magnitud de 4,5 i està a 61 a-l

ι: de magnitud 3,8 està a 122 a-l

κ: té una magnitud de 3,9 i està a 123 a-l

ο: molt propera a ω és una estrella doble separable a ull nu al nord-est d’α, la primera de magnituds 3,8 i a 1.300 a-l de distància i la segona de magnitud 3,9 i a 1.100 a-l.

σ: té una magnitud de 4,2 i està a 4.500 a-l

τ: de magnitud 3,7 i està a 68 a-l

φ: estrella doble de magnitud 4,7 que està a 251 a-l

χ: estrella variable de magnitud entre 3 i 14, és una de les més grans que es coneixen, situada a 346 a-l

ω: igual que ο, és una estrella doble separable a ull nu al nord-est d’α. La primera component… la segona és de magnitud 5,4 i està a 400 a-l

La 61-Cigne, una estrella que es mou.

61-Cigne forma un triangle amb σ i τ i ha permès fer una sèrie de descobriments a nivell de dinàmica estel·lar.

Aquesta estrella, que està tant sols a 11,4 a-l, va ser la primera que es va mesurar la seva distància a la Terra mitjançant el sistema de paral·laxi.

És una estrella que “es mou” dins la constel·lació 1º cap al Nord-Est cada 700 anys (per tant, en temps dels Faraons formava parella aparent amb ε i a l’any 3.300 es calcula que estarà al costat de σ).

En realitat totes les estrelles es mouen, però si estan molt lluny sembla que es mouen totes juntes a la mateixa velocitat, però si una està molt a prop (com és el cas de 61-Cigne9 sembla que, aparentment, es mou més ràpid que les altres.

Sobre la Via Làctia.

Aquesta constel·lació està dins la franja del cel que forma la Via Làctia, de fet la línia formada per α, γ, η i β segueix l’eix de la nostra galàxia. Per aquest motiu aquesta constel·lació és molt rica en estrelles, cúmuls estel·lars i nebuloses.

Objectes de cel profund.

Si teniu un telescopi podeu entretenir-vos en buscar els cúmuls, nebuloses i altres objectes de cel profund que hi ha dins els límits de la constel·lació.

Localització de NGC6826 i NGC7000. (Foto pròpia)

Com no l’objecte d’aquest bloc és la observació a ull nu o, com a molt, amb un petit telescopi, no esmentarem tots aquests objectes, només la situació de la famosa nebulosa Nord-Amèrica i la NGC6826.

NGC7000, coneguda com la nebulosa Nord-Amèrica, la localitzarem a l’est d’α. A ull nu, en nits molt fosques i si tenim els ulls acostumats a la foscor, la podem intuir, però no ens fem il·lusions. Necessitem telescopis potents per veure-la, encara que amb un telescopi d’aficionat es pot veure una taca difusa. Està a una distància de 1.800 a-l.

NGC6826 està a l’est de θ, és la nebulosa planetària més brillant de la constel·lació, amb una magnitud aparent de 8,6 i està a 2.200 a-l de nosaltres.

Crèdits.

Com sempre, per fer l’article m´he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J. L. Comellas, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des de la localitat andorrana de Canillo. Les captures de pantalla son del programa per ordinador “Cartes du Ciel”.

Albert Castany Tresserras

Tiana, 25 d’agost de 2022.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Constel·lacions, Constel·lacions no zodiacals, Observació a ull nu, Observacions d'estiu i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *