El cel a les nits d’hivern.

Com cada any, amb l’arribada de l’hivern apareixen les típiques constel·lacions d’aquesta estació. Algunes molt fàcils de localitzar i altres que necessitaran prendre com a referència les més conegudes.

Aquest any 2021 l’hivern ha començat a les quatre menys un minut del dia 21 de desembre i s’allargarà fins 2/4 i tres minuts de tres del dia 20 de marg, quan tindrà lloc l’equinocci de primavera.

El solstici d’hivern és el moment en que la part de l’eix de rotació de la Terra situada a l’hemisferi nord es troba més allunyada de la direcció Terra-Sol. Aleshores el dia és el més curt de l’any (aproximadament tenim 9 hores de dia i 15 hores de nit). Evidentment a l’hemisferi sud aquest dia té lloc els solstici d’estiu, perquè el pol sud està més a prop del Sol.

Les constel·lacions típiques de l’hivern son:

– mirant al nord: Cassiopea, el Drac, el Lleó, l’Ossa Major i la Menor i el Cefeu
– mirant al sud: Orió, el Ca Major, els Bessons, el Taure, les Plèiades, Perseu i el Cotxer
– mirant a l’oest: el Pegàs, els Peixos i Andròmeda
– mirant a l’est: el Cranc i l’Hidra
– i mirant al zenit trobarem l’Auriga.

De les constel·lacions d’Orió, el Taure i els Bessons, i el cúmul de les Plèiades ja n’hem parlat en altres articles.

Per tenir una idea de com evolucionarà el cel durant aquests tres mesos prenem com a referència l’inici fi de l’hivern i els dies de la meitat i final de cada més a una hora determinada, que pot ser les deu de la nit en horari local (les nou de la nit en temps universal).

Dia 21 de desembre de 2021 (primera nit d’hivern).

Mirant al sud, a 52º d’alçada tenim Menkar, l’alfa de Cetus, una estrella de magnitud 2,54.

Gairebé al zenit hi haurà Algol, la beta de Perseu, de magnitud 2,09.

A l’oest veurem el gran quadrat del Pegàs, Júpiter a punt de pondre’s a Aquari.

Al sud-oest hi ha els Peixos i Andròmeda.

Al sud-est tenim Orió, el Taure i les Plèiades.

Cap a l’est apareixen els Bessons, amb la Lluna a tocar de Pollux, i el Cranc a poca alçada sobre l’horitzó.

Mirant al nord-oest a baixa alçada hi ha el Cigne i prop del zenit Cassiopea, entre mig trobarem a Cefeus.

Dia 31 de desembre de 2021.

La nit de Cap d’Any el cel serà gairebé igual que el dia 21, amb un lleuger desplaçament de totes les constel·lacions cap a l’oest.

Qui ocupa la vertical del sud son les Plèiades, a uns 2/3 d’alçada.

Per l’est ja apareix el cap del Lleó.

 

Dia 15 de gener de 2022.

A la vertical del sud hi tenim Aldebaran, l’alfa del Taure, de magnitud 0,87.

El Lleó és gairebé visible del tot, menys la part de la cua, mirant cap a l’est.

Gairebé ha desaparegut el Cigne i el quadrat del Pegàs s’acosta a l’horitzó oest.

Orió i els Bessons s’acosten a la vertical del sud.

Aquesta nit la Lluna estarà als peus dels Bessons.

Dia 31 de gener de 2022.

Orió estarà totalment centrat a la vertical del sud, mentre que el quadrat del Pegàs és a punt de desaparèixer per l’oest i el Lleó ja és totalment visible sobre l’horitzó de l’est.

El zenit estarà al centre de l’Auriga.

 

Dia 15 de febrer de 2022.

A la vertical del sud, a uns 2/3 d’alçada, hi ha Alhena (gamma dels Bessons) de magnitud 1,93.

Una mica més a l’est de la vertical, a molt poca alçada sobre l’horitzó, trobarem a Sírius de magnitud -1,44.

El Pegàs gairebé ha desaparegut per l’oest i la Verge comença a aparèixer per l’est.

Els Bessons estaran gairebé centrats a la vertical del sud.

Al nord-oest, a gran alçada tindrem a Perseus, i al sud-est veurem el Cranc i la Hidra, entre el cap del Lleó i els dels Bessons.

La Lluna estarà entre el Cranc i el Lleó.

Dia 28 de febrer de 2022.

Castor, l’alfa dels Bessons, estarà a la vertical del sud a prop del zenit.

Andròmeda estarà al límit de l’horitzó oest i la Verge ja quasi ha aparescut del tot per l’est, mentre que Cassiopea ja és molt a prop i a poca alçada de l’horitzó nord-nord-oest.

 

Dia 15 de març de 2022.

El Cranc i el cap de la Hidra son gairebé a la vertical del sud.

La Verge ja es veu totalment a l’horitzó est, Andròmeda gairebé ha desaparegut pel nord-oest i Cassiopea és a poca alçada del nord.

Encara podem observar bé a Perseus a 1/3 d’alçada de l’horitzó nord-oest.

Al nord-est apareix el Bootes (el Bover) amb la seva estrella alfa de magnitud -0,04 (Arcturus).

Entre els horitzons sud i est tenim l’Hidra en la seva totalitat.

Hem de mirar cap al sud-oest per veure el Taure i Orió encara a bona alçada.

La Lluna estarà al cap del Lleó.

Dia 20 de març de 2022 (primera nit de la primavera).

El Cranc i el cap de l’Hidra totalment centrats a la vertical del sud, el Bover i la Corona Boreal seran totalment visibles sobre l’horitzó nord-est.

 

 

 

El cometa 19P/Borrelly.

Durant aquests mesos d’hivern serà visible, amb telescopi, aquest cometa que brillarà entre les magnituds 9,0 i 10,5 (per tant no visible a ull nu, ja que l’ull humà només distingeix fins la magnitud 6).

És un cometa que segueix una òrbita el·líptica al voltant del sol des de l’interior de la òrbita de Mart fons l’exterior de la de Júpiter, amb un període orbital de 6,9 anys. La darrera vegada que va arribar al periheli (màxima aproximació al Sol) va ser l’any 2015.

El nucli del cometa té una curiosa forma de cuixa de pollastre d’aproximadament 8km de llarg.

Les posicions a diferents dies del trimestre son les del quadre adjunt:

El dia 15 de març estarà a 7º30′ a l’oest de les Plèiades a les 22 hores

S’indiquen les posicions a les 22h i a les 20h (sempre en temps local) perquè quan més d’hora, més alt el localitzarem sobre l’horitzó.

Albert Castany Tresserras

Tiana, 28 de desembre de 2021