Els antics grecs, van observar el cel i, com altres cultures abans que ells, van veure que hi havia dos tipus de cossos celestes: uns es movien sempre en la mateixa direcció i al mateix temps, i uns pocs es movien lliurement (més ràpidament o més lentament) i, a vegades en sentit contrari.
Continua llegintAquest mes de setembre tenim els dos gegants del sistema solar visibles des de les nostres latituds, a considerable alçada sobre l’horitzó la qual cosa facilita la observació, perquè els efectes de la contaminació lumínica de les zones poblades afecta menys quan més amunt hem d’alçar la vista. Qui tingui un telescopi, per petit que sigui, que aprofiti per observar els moviments dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter i qui en tingui un de bona
Continua llegintTal com varem explicar a l’anterior escrit Mart entra a l’escena d’hivern, en el seu recorregut per firmament, el planeta vermell s’acosta a la constel·lació del Taure, iniciant el seu trànsit per aquest asterisme a prop del cúmul obert de les Plèiades.
Continua llegintCom cada hivern Orió, el Ca Menor, Taure i Les Pléiades arrivent fidels à la seva cita i seran visibles, fins ben entrada la primavera, durant la major part de la nit. Aquest any, però, s’hi afegeix Mart.
Continua llegintEl dilluns dia 21 els dos gegants del sistema solar, Júpiter i Saturn estaran alineats amb la terra, un fet que només es produeix cada 20 anys.
Continua llegintJa fa mesos que Júpiter i Saturn es van acostant al cel, fins que el dia 21/12/2020 estaran en conjunció.
Continua llegintJa fa mesos que hi ha un punt especialment brillant al cel, és el planeta Venus. Encara ara el podem veure a les primeres hores de la nit mirant cap a l’oest, cada cop més brillant, cada cop més cap a l’horitzó i cada cop durant menys hores.
Continua llegintUn dels esdeveniments que es poden observar son les “conjuncions”, és a dir, quan dos objectes es troben junts al cel. En aquest cas un planeta i un cúmul del qual ja hem parlat en un altre escrit.
Continua llegint