Categoria: Observació a ull nu

Júpiter i Saturn al cel de final d’estiu.

Publicada el per

Aquest mes de setembre tenim els dos gegants del sistema solar visibles des de les nostres latituds, a considerable alçada sobre l’horitzó la qual cosa facilita la observació, perquè els efectes de la contaminació lumínica de les zones poblades afecta menys quan més amunt hem d’alçar la vista. Qui tingui un telescopi, per petit que sigui, que aprofiti per observar els moviments dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter i qui en tingui un de bona

Continua llegint

L’Ossa Menor, l’Ossa Major, la Polar i un test d’agudesa visual.

Publicada el per

Les dues constel·lacions “bessones” per la seva forma, no per la grandària, son visibles durant tot l’any a l’hemisferi nord. Es tracta de les dues osses, la major i la menor, a la segona de les quals hi ha l’estrella més important, si més no mentre no existien els GPS, l’estrella Polar, la única estrella fixa al firmament. També aprofitarem per fer un test d’agudesa visual mirant l’Ossa Major.

Continua llegint

Orió, el caçador.

Publicada el per

Si mireu al cel durant els mesos d’hivern, en direcció sud-est, a mitja alçada entre l’horitzó i el zenit, sobre les deu o les onze, veureu una constel·lació en forma de quadrilàter irregular amb tres estrelles alineades al mig: és Orió, el caçador. És fàcil de veure pel seu tamany i, sobre tot, per les tres estrelles alineades i lleugerament inclinades.

Continua llegint