Categoria: Observacions de primavera

La Balança, l’equilibri.

La Balança és una constel·lació pobre en objectes i estrelles, entre la Verge i l’Escorpí, però més a prop d’aquesta segona. Tant a prop que durant molt de temps es van considerar les seves estrelles una extensió de les pinces de l’escorpí. Va adquirir entitat pròpia davant la necessitat de tenir 12 constel·lacions pel zodíac.

Continua llegint

El Bover i la Corona Boreal.

Per la seva proximitat i poca rellevància de les estrelles i objectes, descriurem les constel·lacions del Bover (o Bootes) i la Corona Boreal en aquest article. Degut a la seva considerable alçada sobre l’horitzó, son dues constel·lacions que es poden veure des de la primavera fins a mitjans de la tardor.

Continua llegint

El triangle de primavera.

Un altre dels asterismes que ens donen una visió més global del firmament que no pas fixar-nos només en una constel·lació, per extensa que sigui, és el Triangle de Primavera. Aquest asterisme, format per les tres estrelles “α” de la Verge, el Lleó i el Bover, és visible a bona alçada les nits de primavera mirant al sud.

Continua llegint

La Verge, una finestra a l’univers profund.

Darrera de la constel·lació del Lleó hi trobem la de la Verge, la següent del zodíac i, per tant, també es desplaça sobre la línia de l’eclíptica. De fet, les estrelles més importants de la constel·lació estan per sobre de l’eclíptica excepte α, que està just a sota i β que gairebé és a sobre mateix.

Continua llegint

El Lleó, dos trapezis i un niu de galàxies.

El Lleó és una de les constel·lacions de primavera que més destaquen al cel, tant per la seva extensió com per la seva forma de dos trapezis units per un dels seus vèrtex. La trobarem fàcilment a molta alçada sobre l’horitzó mirant al Sud a primeres hores de la nit.

Continua llegint

L’Ossa Menor, l’Ossa Major, la Polar i un test d’agudesa visual.

Les dues constel·lacions “bessones” per la seva forma, no per la grandària, son visibles durant tot l’any a l’hemisferi nord. Es tracta de les dues osses, la major i la menor, a la segona de les quals hi ha l’estrella més important, si més no mentre no existien els GPS, l’estrella Polar, la única estrella fixa al firmament. També aprofitarem per fer un test d’agudesa visual mirant l’Ossa Major.

Continua llegint