Cassiopea.

La clàssica representació de W irregular. (Foto pròpia)

És una de les constel·lacions visibles durant tot l’any, encara que la millor època sigui entre setembre i gener per la seva alçada sobre l’horitzó.

La seva forma de W irregular (o M, o E, segons la orientació que té a cada època de l’any) i la brillantor de les seves 5 estrelles principals la fan inconfusible.

Cassiopea és una constel·lació que està sobre la Via Làctia, per la qual cosa hi ha moltes estrelles dins el seu sector, però les cinc més brillants (β, α, γ, δ i ε, per l’ordre que donen forma a la característica de W de la constel·lació), destaquen de la resta degut a que les seves magnituds visuals estan entre la 2,2 d’α i la 3,4 d’ε.

Alguns autors afegeixen les estrelles η i κ al dibuix de la constel·lació i aleshores sembla una cadira (de fet en alguns llocs se l’anomena “cadira”).

Localització

Localització de Cassiopea al firmament. (Foto pròpia)

Prenem com a referència els dies 15 dels mesos de maig, setembre, novembre i gener i la trobarem en les següents posicions al firmament:

15 de maig: mirant al Nord a molt poca altura (α està a només 8º sobre l’horitzó), la veurem en forma de “W” totalment horitzontal. A partir d’aquí es va desplaçant cap al NE i guanya altura lentament.

15 de setembre: haurem de mirar al NE per veure-la en posició vertical, en forma d’”E” oberta cap a l’esquerra. Durant aquests dies α està a uns 50º d’altura sobre l’horitzó. Seguirà guanyant altura i desplaçant-se cap el N.

15 de novembre: arriba a la seva màxima altura, la veiem mirant al nord i té forma d’M (α és a 50º sobre l’horitzó.

15 de gener: torna a estar a mitja altura, com al setembre, però ara hem de mirar al NE i tindrà forma d’E (α és a 50º sobre l’horitzó). Seguirà perdent altura i desplaçant-se cap al nord fins arribar a la mínima altura el 15 de maig una altra vegada.

Estrelles de la constel·lació.

Cassiopea. (Foto pròpia)

Com sempre parlem de magnitud visual, és a dir, la magnitud que veiem des de la Terra, en cap cas de la magnitud o brillantor real, ja que amb la distància una estrella molt brillant i molt llunyana pot ser menys brillant que una altre més propera però menys brillant.

Comencem per les cinc que formen la “W”:

α: també anomenada Schedar, és una estrella de color taronja suau de magnitud 2,24 que està a 228 a-l. Les seves coordenades són: 0h41m +56º32′.

β: coneguda com Caph, és una estrella groguenca de magnitud 2,28 que està a 55 a-l (de les cinc estrelles que formen la “W” és la més propera a nosaltres)

γ: és una gegant blava variable que por tenir una magnitud compresa entre la 1,6 i la 3,0 malgrat que des de fa anys està estable als 2.15. Està situada a uns 400 a-l

δ: té una magnitud de 2,66 i està a 99 a-l

ε: anomenada Segin, és de magnitud 3,35 i està a 412 a-l

La resta d’estrelles destacables son les següents:

Les estrelles de Cassiopea. (Foto pròpia)

ζ: és de magnitud 3,69 i està a 590 a-l

η: doble de magnitud conjunta 3,5 (cal telescopi per desdoblar-la), a una distància de 19 a-l

θ: té una magnitud de 4,34 i està a 134 a-l

ι: és una estrella triple (cal un telescopi) de magnitud conjunta 4,5 situada a 142 a-l de distància

κ: és una gegant blava de magnitud 4,2 que es troba a 3.500 a-l.

λ: de magnitud 4,74 i situada a uns 375 a-l

μ: estel binari de magnitud 5,12 que està a 24 a-l

ν: té una magnitud de 4,9 i està a 390 a-l

ξ: de magnitud 4,8 està a 1.100 a-l

ο: de magnitud 4,48 a 900 a-l de nosaltres

π: té una magnitud de 4,95 i està a 175 a-l

ρ: és una hipergegant variable amb una magnitud de 4,51 i, tot i estar situada a 10.000 a-l, és visible a ull nu. Variable irregular, pot arribar a baixar a la magnitud 6.0.

σ: és una estrella doble que té una magnitud conjunta de 4,8 i està a 4.500 a-l de nosaltres.

τ: amb una magnitud de 4,9 està a 174 a-l.

υ: en realitat son dues estrelles separades nomes poc menys de 18′ d’arc, υ1 és doble de magnitud conjunta 4,8 que estan a 328 a-l, i υ2 de magnitud 4,6 que està a una distància de 200 a-l

φ: un altre estrella doble de magnitud conjunta 4,1 que està a 12.000 a-l

χ: té una magnitud de 4,7 i està a una distància de 208 a-l

ψ: també és doble que té una magnitud de 4,7 i està a 195 a-l

ω: amb una magnitud de 4,9 està a 700 a-l

Objectes de cel profund.

Encara que no siguin visibles a ull nu, us deixo una petita relació de cúmuls per si teniu un telescopi i els voleu buscar.

L’estrella γ està envoltada d’un cúmul dispers i també d’un núvol gasos difícilment visible.

Allargant la línia α-β arribem a M52 i a NGC7790

Entre β i κ: NGC103

Entre φ i υ: NGC436 i NGC457

Entre δ i ψ: NGC559

Entre δ i ε: NGC663

Al costat de δ: NGC581

Una mica de mitologia.

Cassiopea era mare d’Andròmeda i esposa de Cefeu. Presumia que ella i la seva filla eren més belles que les nimfes del mar, la qual cosa va despertar l’ira de Posidó (deu del mar), que va enviar un monstre a destruir el regne de Cefeu. Consultat l’oracle, per part de Cassiopea i Cefeu, aquest els va dir que la única manera de calmar l’ira del deu i el monstre era sacrificar Andròmeda. Andròmeda va ser lligada a una roca perquè fos devorada pel monstre, però Perseu (amb l’ajut del seu cavall alat Pegàs) va alliberar Andròmeda, amb qui es va casar. Posidó, per castigar Cassiopea, la va col·locar al firmament lligada a una cadira (tal com hem comentat a l’inici, si afegim dues estrelles més a la W tindrem la forma d’una cadira), de tal manera que la meitat de l’any estigués cap per avall. Al firmament, envoltant Cassiopea, hi ha les constel·lacions d’Andròmeda, Cefeu i Perseu, de les qual ja en parlarem en altres articles.

Crèdits.

Com sempre, per fer l’article m´he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J. L. Comellas i de la Viquipèdia, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des del nucli urbà de Tiana.

Albert Castany Tresserras

Tiana 13 de setembre de 2022

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Constel·lacions, Constel·lacions no zodiacals, Observació a ull nu, Observacions d'estiu, Observacions d'hivern, Observacions de primavera, Observacions de tardor i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *