Andròmeda, la princesa condemnada.

Representació d’Andròmeda. (Foto pròpia)

Considerada una constel·lació típica de tardor, el cert és que és visible tot l’any, malgrat que al febrer i març ho haurem de fer més d’hora que la resta de l’any.

Entre les estrelles que la componen hi ha una de les galàxies més famoses i la més propera a nosaltres: la M31 o Galàxia d’Andròmeda, de la que en parlarem en un altre article.

Andròmeda és una constel·lació gran, si la comparem amb Cassiopea, la seva veïna.

Imatge del cel, amb Cassiopea i Andròmeda. (Foto pròpia).

Curiositats de la constel·lació.

Una curiositat d’aquesta constel·lació és que, segons explica J.L. Comellas al seu llibre “Guia del Firmamento”, les tres estrelles més brillants (α, β i γ) estan perfectament alineades i β està a igual distància d’α que de γ, tot i que això és una percepció a ull nu, perquè mesuraments exactes demostren que la equidistància i l’alineació no son perfectes. La veritat és que consultant les cartes de la constel·lació i les fotos que he pogut fer (i que il·lustren aquest article), les tres estrelles perfectament alineades son δ, β i γ, tot i que l’equidistància de β amb α i γ, a ull nu, és certa. Tot i així no deixen de ser dues curiositats que ens ajuden a localitzar aquesta constel·lació.

També afegir que l’estrella α, forma part, junt amb α, β i γ del Pegàs, de l’asterisme anomenat “Quadrat del Pegàs”, un nom que es presta a confusió perquè l’α d’Andròmeda res té a veure amb la seva veïna constel·lació del Pegàs.

Localització d’Andròmeda a partir de Cassiopea. (Foto pròpia).

Cóm localitzar Andròmeda.

Per localitzar la constel·lació d’Andròmeda, el més fàcil és trobar Cassiopea. Si ens fixem en l’angle que formen les estrelles β, α i γ, i ens imaginem que és la punta d’una fletxa, seguint la direcció que ens marca α ens dirigeix cap a les tres estrelles en línia d’Andròmeda (α, β i γ). A partir d’aquí podem veure la resta de la constel·lació.

 

Situació d’Andròmeda segons l’època de l’any.

Prendrem com a referència els dies 15 de cada mes i com a hora d’observació les 22h30m (hora local).

El 15 de gener la trobarem mirant a l’oest (285º de la brúixola) a l’esquerra de Cassiopea, a mitja altura, amb α a la part inferior a 27º d’altura sobre l’horitzó i γ a la part superior a 54º d’altura.

Poc a poc es va desplaçant cap el Nord-Est, perdent altura de manera que el 15 de març només podrem veure la part de γ a 16º sobre l’horitzó, fins que desapareix. Si la volem veure hem de fer-ho a les 20h el mes de febrer o a les 19h al març, com a molt tard.

El 15 de juliol hem de mirar cap al Nord-Est a molt baixa altura, a sota de Cassiopea (tindrem α a l’est a només 9º d’altura, γ al Nord a 4º d’altura i β just al Nord-Est a 5º d’altura).

A partir d’aquí va guanyant altura i es desplaça cap a l’Est.

El 15 de setembre la trobarem mirant cap a la vertical de l’Est (α a 53º d’altura a l’Est, β a 45º i γ a 38º d’altura al Nord-Est).

El 15 d’octubre estarà entre l’Est i el Sud-Est havent guanyat força altura (α a 73º d’altura i γ a 58º) a l’est de Cassiopea.

El 15 de novembre ja haurà arribat al zenit (β estarà a 5º del zenit) i γ, β, μ, ν, φ i 51-Andromedae envoltaran el zenit.

El dia 20 de novembre l’estrella υ estarà just al zenit.

El 27 de novembre serà γ la que estarà al zenit.

A partir d’aquí anirà perdent altura.

El 15 de desembre estarà mirant a l’Oest i tindrà Cassiopea a la dreta, γ estarà a 76ª d’altura i α a 50º

Estrelles de la constel·lació

A la constel·lació d’Andròmeda es compten unes 173 estrelles, segons els catàlegs. Tenint en compte que des d’una ciutat només podem veure estrelles que no superen la magnitud +3,0, en aquestes condicions només veurem les estrelles α, β i γ, i amb sort δ, μ i 51-Andromedae. Però farem esment, com sempre de totes les que formen la figura i algunes que hi queden dins, perquè si sou a una zona rural o a la muntanya, segur que les veureu totes, ja que no superen la magnitud +6,0 (que és el límit de magnitud que té l’ull humà). Amb fotografia, encara que sigui a zones urbanes les podem veure totes.

α: la més brillant de la constel·lació és de color blanc-blavós, té una magnitud de 2,1 i està a 97 a-l de nosaltres

β: és una gegant roja de magnitud 2,3 que està a 197 a-l

γ: d’un color d’or vell és una triple de magnitud conjunta 2,2 que està a 355 a-l

δ: té color vermellós, una magnitud de 3,2 i està a 105 a-l

ε: amb una magnitud de 4,3 està a 165 a-l

ζ: és una doble de magnitud conjunta 4,0 que està a 190 a-l

η: una altre doble, de magnitud 4,4 que està a 230 a-l

θ: també doble, de magnitud conjunta 4,6 a 300 a-l

ι: amb una magnitud de 4,3 està a 500 a-l

κ: estrella doble de magnitud conjunta 4,1 i a 170 a-l

λ: és una binaria amb una de les components que és variable, això fa que la magnitud conjunta estigui entre 4,9 i 5,3 a una distància de 86 a-l

μ: una doble de magnitud conjunta 3,9 que està a 130 a-l

ν: amb una magnitud de 4,5 està a 620 a-l

ξ: té una magnitud de 4,8 i està a 215 a-l

ο: estrella doble de magnitud conjunta 3,6 a 690 a-l

π: de magnitud 4,3 està a 600 a-l

ρ: estrella de color blanc-blavós i magnitud 5,2 està a 158 a-l (de les estrelles amb nomenclatura de lletra grega és la de menys magnitud)

σ: té una magnitud de 4,5 i està a 135 a-l

τ: és una doble de magnitud conjunta de 4,9 que està a 710 a-l

υ: estrella doble de magnitud conjunta 4,1 a 44 a-l (de les estrelles amb nomenclatura de lletra grega de la constel·lació, és la més propera a nosaltres)

φ: és una doble de magnitud 4,3 que només podem desdoblar amb obertures de més de 20 cm i que està a 710 a-l (la més llunyana de les estrelles amb nomenclatura de lletra grega)

χ: té una magnitud de 5,0 i està a 250 a-l

ψ: estrella doble de magnitud 4,97 a 1.000 a-l

ω: estrella doble de magnitud conjunta 4,8 a 93 a-l

51-Andromedae: malgrat no tenir nomenclatura de lletra grega forma part de la figura que representa Andròmeda, té una magnitud de 3.6 i està a 175 a-l

32-Andromedae: té una magnitud de 5,3 i està a 355 a-l, no forma part de la figura de la constel·lació, però està pròxima a ν i ens ajuda a situar la galàxia M31

Objectes de la constel·lació.

A més a mes de la Galaxia d’Andròmeda (M31 o NGC224) que li dedicarem un article a part, i les dues companyes M32 i M110, hi ha dos objectes interessants i fàcils de localitzar pels que disposin de telescopi.

NGC404, una galàxia al NO de β, tant sols separada d’aquesta estrella per poc menys de 7 minuts d’arc, d’una magnitud visual de 10,5 que està a 8,7 milions d’a-l de nosaltres. Podeu trobar més informació a: https://ca.wikipedia.org/wiki/NGC_404 o a https://theskylive.com/sky/deepsky/ngc404-object

NGC752, un cúmul obert que trobareu al SE de γ, d’una magnitud de 6,5 que està a 1.300 a-l. Més informació a: https://ca.wikipedia.org/wiki/NGC_752 o a https://theskylive.com/sky/deepsky/ngc752-object

Una mica de mitologia.

Com moltes constel·lacions, Andròmeda té la seva història a la mitologia grega.
Andròmeda era filla de Cefeu i Cassiopea. Per la vanitat de la seva mare, una de les Nereides (filles de Nereu, un deu del mar, i Doris, filla de l’Oceà), que es creia la més bella de totes elles, questes van demanar a Posidó que la castigues. El deu dels mars va enviar tempestes i inundacions al regne de Cefeu, qui va consultar l’oracle per saber com havia de deslliurar-se de la desgràcia. L’oracle va sentenciar que Andròmeda havia de ser sacrificada al monstre marí Cetus (la balena), per la qual cosa van lligar Andròmeda a una roca de la costa. Perseu va veure la princesa i se’n va enamorar, va demanar a Cefeu i Cassiopea que li deixessin casar-se amb ella si aconseguia matar Cetus. I així va ser, Perseu va matar Cetus i es va casar amb Andròmeda. Per això al firmament hi ha juntes les constel·lacions de Cassiopea, Cefeu, Andròmeda, Cetus, Perseu i Pegàs (el cavall alat de Perseu) que, segons la mitologia, van ser posades allà per la deessa Atena.

Crèdits.

Com sempre m’he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J.L. Comellas, en la Viquipèdia, en l’aplicació “Cartes du Ciel” i en el web The Sky Live, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des de la platja prop de Dènia.

Albert Castany Tresserras.

Tiana, 23 de setembre de 2022.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Constel·lacions, Constel·lacions no zodiacals, Observació a ull nu, Observacions de tardor i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *