El Bover i la Corona Boreal.

A l’esquerra el semicercle de la Corona Boreal, a la dreta el Bover amb Arcturus a la part inferior (foto pròpia).

Per la seva proximitat i poca rellevància de les estrelles i objectes, descriurem les constel·lacions del Bover (o Bootes) i la Corona Boreal en aquest article.

Degut a la seva considerable alçada sobre l’horitzó, son dues constel·lacions que es poden veure des de la primavera fins a mitjans de la tardor.

La Corona Boreal i el Bover (foto pròpia)

El Bover.

Destaca, per la seva brillantor, l’estrella α, coneguda amb el nom d’Arcturus, que significa “la cua de l’Ossa” (per extensió al Bover se’l coneix com a “el guardià de l’Ossa”), perquè si allarguem l’arc que fan les estrelles de la cua de l’Ossa Major (δ, ε, ζ i η) arribem a Arcturus.

Hi ha qui hi veu en la figura del Bover un vaixell amb la proa a Arcturus i la popa a Nekkar.

Les estrelles de la constel·lació (totes les magnituds son aparents):

α: Arcturus, d’un color groc daurat, és un dels vèrtexs del Triangle de Primavera i una de les estrelles més brillants del firmament de l’hemisferi nord, amb una magnitud aparent de -0,06 i està relativament aprop de nosaltres (36 anys-llum)

β: Nekkar està a 225 a-l i té magnitud 3,5

γ: Seginus (o Haris) està a 151 a-l, de color verdós i magnitud 3,0

δ: Princeps està a 122 a-l, és de color ataronjat i de magnitud 3,5

ε: Izar és una estrella doble de color daurat que està a 230 a-l i amb una magnitud de 2,4 és la segona més brillant de la constel·lació, també se la coneix amb el nom de “Pulcherrima” per la seva bellesa quan se l’observa amb un telescopi potent

ζ: està a 176 a-l i és de magnitud 3,8

Les estrelles de la Corona Boreal i el Bover (foto pròpia)

η: Maphrid està a 37 a-l i és de magnitud 2,7

θ: Asellus Primus està a 47 a-l i té una magnitud de 4,0

ι: Asellus Secundus està a 97 a-l i és de magnitud 4,75

κ: Asellus Tertius està a 163 a-l i té una magnitud de 4,5

λ: Xuange està a 99 a-l i es de magnitud 4,2

μ: Alkalurops és una doble que està a 121 a-l i té una magnitud de 4,3

τ: està a 51 a-l i es de magnitud 4,5

ρ: està a 160 a-l i té una magnitud de 3,6

La corona Boreal.

A l’esquerra del Bover, a l’alçada d’ε, trobem la corona Boreal, un semicercle d’estrelles obert cap el nord format per set estrelles de magnituds i distàncies molt diferents que no tenen cap relació entre elles. Només formen un conjunt per l’efecte perspectiva.

És una agrupació d’estrelles que crida l’atenció tant per la seva forma com per la pobresa d’estrelles del seu entorn.

Les estrelles de la constel·lació (totes les magnituds son aparents):

α: Alpheca, també coneguda amb el nom de “La Perla”, és una binaria eclipsant malgrat que a ull nu no podem apreciar el seu canvi de magnitud, està a 75 a-l i és de magnitud 2,2

β: Nusakan està a 114 a-l i té una magnitud de 3,7

γ: està a 146 a-l i és de magnitud 3,0

δ: està a 170 a-l i té una magnitud de 4,6

ε: a 221 a-l de nosaltres és de magnitud 4,2

θ: està a 375 a-l i té una magnitud de 4,2

ι: està a 312 a-l i té una magnitud de 5,0

Crèdits.

Com sempre, per fer l’article m´he basat en el llibre “Guia del Firmamento” de J. L. Comellas, les fotos les he fet amb una Nikon D5100 i objectiu 18-55 mm des del nucli urbà de Tiana.

 

Albert Castany Tresserras

Tiana, 22 de juny de 2022.